Aquest és el primer dels tres reportatges que donen a conèixer l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona de la mà de les seves tècniques. Jordi Escoda, Gerard Nogués i Gemma Flores-Pons ens acosten els inicis de CoopCamp.

L’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona va néixer l’any 2017 com una oportunitat per transformar l’economia de les sis comarques de la vegueria. Juntament amb catorze ateneus més, repartits pel territori català, CoopCamp ofereix formació, assessorament i acompanyament per engegar o consolidar  projectes cooperatius i d’economia social, al mateix temps que treballa per enfortir una xarxa  d’intercooperació.
L’entitat va realitzar les primeres passes de la mà de dues cooperatives del territori; d’una banda l’Aresta, que promou l’economia social a través de l’agroecologia, de la qual hi forma part la Gemma Flores-Pons; i l’Economat, una cooperativa de treball situada a Valls que compta amb Gerard Nogués i Jordi Escoda entre els seus socis. Tots tres formen part actualment de la Secretaria Tècnica de l’Ateneu : “L’economia social es una alternativa de producció i de consum a l’economia habitual, que se centra en el COM abans del QUÈ, prioritzant les necessitats de les persones per sobre dels beneficis mercantils”, defineix Jordi Escoda.
Tots tres van apostar en els seus projectes per la fórmula cooperativa: “El cooperativisme és una manera d’autoorganitzar-se per resoldre alguna necessitat de forma col·lectiva, per tant, depenent de quina necessitat es posa al centre parlarem d’un tipus de cooperativa o una altra, per això sentim parlar d’una cooperativa de treball, d’habitatge o de de consum, entre d’altres”, comenta Flores-Pons.

“Es tracta d’una alternativa de producció i de consum a l’economia habitual, que centra el COM abans del QUÈ”

CoopCamp està format per una gran xarxa d’iniciatives i cooperatives amb ganes de difondre arreu del territori els beneficis d’una economia transformadora, anomenada Taula de l’Economia Social i Solidària. Aquest espai assembleari permet dibuixar les línies d’actuació de l’entitat per enfortir la xarxa cooperativa que es teixeix al territori, com ara itineraris formatius, xerrades o taules sectorials. Per dur a terme aquestes accions hi treballa la Secretaria Tècnica, formada per 9 tècniques encarregades de desplegar el Pla de Treball al territori – que s’aniran donant a conèixer a través d’aquests reportatges -. A més, l’ateneu compta amb una cinquantena d’entitats i administracions col·laboradores que aporten el seu gra d’arena per desplegar les activitats que s’organitzen conjuntament.
Els primers any de qualsevol projecte són durs. L’ateneu va haver de donar-se a conèixer en una població amb força desconeixement sobre el tema, tal com explica Gerard Nogués: “La gent té una visió estereotipada del que és el cooperativisme, basada sobretot en les experiències del cooperativisme agrari, és a dir, sobre projectes arcaics amb dificultats per arrencar o consolidar-se”. Per això CoopCamp es va proposar donar a conèixer la fórmula sobre altres sectors amb criteris i valors basats en la democràcia, la igualtat o la solidaritat. Una manera de fer que, comenta el Jordi Escoda, es pot aprendre i agafar consciència a través de la formació que s’ofereix des de l’ateneu.

 
“La gent té una visió estereotipada del que és el cooperativisme, basada sobretot en les experiències del cooperativisme agrari”

Malgrat això, durant el 2017 CoopCamp va aconseguir dur a terme fins a 72 atencions a casos interessats en el model cooperatiu, dels quals van arribar a constituir-se’n tretze. Entre elles Escoda destaca Punt d’Accés, per l’alternativa que ha treballat al voltant del món de les telecomunicacions i de la xarxa guifi:
“És un projecte local que s’ha desenvolupat sense cap tipus d’ambició monopolista per crear grans beneficis econòmics, sinó de desplegar el funcionament de la xarxa de forma col·laborativa i suplir la necessitat en aquelles zones amb dificultats de connexió”.

CoopCamp no només acompanya projectes que han d’engegar-se de zero. De fet el Gerard Nogués durant l’any passat va viure de prop una possible transformació d’una empresa capitalista a cooperativa, en el moment que estava a punt de tancar les seves portes, deixant sense feina a més de 140 treballadores: “De mica en mica les treballadores van entendre que podien agafar la governança del projecte per assumir-ne la gestió abans de quedar-se a l’atur, malgrat que és el que va acabar passant”. Durant tot aquest procés de negociacions, que es van allargar uns 5 mesos, es va formar i sensibilitzar les treballadores per fer realitat la cooperativa: “Va ser un procés d’acompanyament molt intens i ple d’emocions fins al seu desenllaç, malgrat que no es va aconseguir l’objectiu final”.

Els reptes de CoopCamp

Després d’aquests tres anys de funcionament, CoopCamp ja ha aconseguit deixar una petjada al territori i ha esdevingut una referència del cooperativisme, “una finestra per aquelles persones que tenen idees per emprendre de manera col·lectiva”, comenta Escoda. Per la seva banda Flores-Pons es mostra satisfeta de “l’enxarxament que ha aconseguit l’ateneu, per demostrar i fer visible que hi ha alternatives al territori que ja funcionen”. Tot i això encara hi ha camí per recórrer i són molts els reptes que se li plantegen: “Hem d’aconseguir arribar més enllà d’aquelles persones o sectors que ja estan sensibilitzats amb el cooperativisme, com ara al sector industrial. Hem d’aconseguir que es plantegin el model cooperativista”. Per la seva banda Nogués considera que CoopCamp aconsegueix que les emprenedores es plantegin el model cooperativista a l’hora d’engegar una iniciativa: “La petjada és que la població ho està visualitzant i sobretot que els que ja funcionem dintre l’economia social ens estem enxarxant i fem projectes comuns”.