Autora: Alba Hierro | Tècnica de Pam a Pam (XES)
El capitalisme ha col·lapsat davant la crisi
Arriba la primavera de 2021 i portem ja un any des què la pandèmia de Covid-19 ha capgirat les nostres vides. Un any en què se’ns ha repetit fins a l’avorriment el conflicte entre l’economia o la vida; se’ns diu que s’ha d’aturar l’economia per a cuidar la salut col·lectiva. Però aquesta és una falsa dicotomia. El que la pandèmia ha posat en qüestió és el model d’economia capitalista que entra en crisi i col·lapsa quan col·lectivament es necessita gestionar una emergència sanitària.
Des de l’economia solidària defensem que és possible fer una economia per la vida, una economia que resolgui les necessitats socials posant a les persones i el planeta en el centre i que de fet és l’única possible per poder construir un món que mereixi ser viscut. Creiem que l’economia solidària ja està construint moltes propostes que ho demostren, però també sabem que encara tenim molts reptes pel davant, alguns dels quals també s’han fet visibles amb la mateixa crisi.
Les feines essencials, allò que ens sosté
Una de les coses que aquesta crisi ha deixat en evidència són aquelles tasques que són essencials per a la vida, aquelles que havien de seguir en funcionament quan el món es va aturar: la salut, les cures i, per descomptat, l’alimentació. Tal com explicàvem a Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19 les petites productores i distribuïdores catalanes no només no van frenar la seva activitat durant els primers mesos de confinament sinó que moltes van incrementar-la per donar resposta a les necessitats de la ciutadania.
Aquesta visió sobre el fet essencial contrasta fortament amb allò que el mercat «autoregulat» posa en valor. Gran part d’aquestes feines essencials estan desenvolupades amb condicions laborals i salarials precàries. Des de l’economia solidària tenim també un repte per fer dignes i revaloritzar totes les feines essencials per a la vida; en concret també la producció, distribució i consum alimentari.
L’ESS és eminentment urbana
I és que és innegable que fins fa poc el teixit d’entitats que configurava l’economia solidària a Catalunya estava fortament centralitzat a Barcelona i moltes de les iniciatives que en formaven cobrien sectors econòmics eminentment urbans. En els darrers anys s’està fent fort un desplegament territorial que es posa de manifest amb l’existència de 20 xarxes locals de la XES a tot el territori català, la capacitat de moltes iniciatives d’economia solidària de tirar endavant diversos ateneus cooperatius a diversos punts del territori i l’organització des de 2019 de la FESS rural.
Problema d’identificació
De fet, tal com analitzàvem a Sembrem transformació aquesta manca de densitat d’iniciatives d’ESS fora de la ciutat està més relacionada amb la manca d’autoidentificació dels projectes rurals amb l’economia solidària que no pas la manca de valors compartits. L’informe ens va servir per fer un apropament a desenes de projectes que s’identificaven com a agroecològics i veure que tenien molts valors i pràctiques pròpies de l’ESS, simplement no s’identificaven com a part del moviment.
Des de l’ESS tenim també un repte per fer dignes i revaloritzar totes les feines essencials per a la vida; també la producció, distribució i consum alimentari.
Ambdós corrents –l’agroecologia i l’economia solidària– comparteixen trets comuns en relació amb els seus orígens: la seva reivindicació dels sabers populars i les seves estratègies de suport mutu i cura, l’oposició al capitalisme com a sistema que destrueix la vida o la influència dels moviments transformadors del Sud Global, especialment de l’Amèrica Llatina.
Aliança estratègica
Durant el confinament vam impulsar el projecte Abastiment Agroecològic on vam utilitzar les eines de Pam a Pam per a visibilitzar i organitzar a les petites productores i elaboradores que tenien urgència per treure producte. En poques setmanes teníem centenars de projectes visibilitzats en el mapa i és que a Catalunya hi ha un teixit riquíssim de productores i elaboradores agroecològiques. Aquesta compartició d’eines és un clar avantatge de l’apropament entre els dos moviments, però n’hi ha moltes més. La simbiosi entre aquests projectes i les iniciatives d’ESS ja s’està donant des de fa molts anys en forma de les cooperatives de consum, les quals han tingut un rol protagonista tant en la història de l’ESS com de l’Agroecologia a Catalunya, esdevenint espais d’autoorganització obrera i de compromís amb la transformació del sistema alimentari. Ara podem decidir anar un pas més enllà i incloure productores i distribuïdores agroalimentàries com a part del moviment de l’economia solidària, suposaria alhora un salt d’escala important en el nombre de projecte i un aprenentatge mutu increïble sabent els diferents punts forts de les iniciatives que els conformen.
