Relatoria de la xerrada “Bones pràctiques en la contractació artística i Estatut de l’Artista” impartida per l’advocada especialitzada en arts vives i cultura, Ana Airas

Per Elisenda Trilla, sòcia de Produccions Saurines i membre de CoopCamp.

«Avui les feines creatives i culturals, segueixen un camí on l’ambigüitat ha estat emprada per a difuminar el seu treball, sota perverses formes de consideració que fan borrosa la seva denominació i pagament…; El sistema cultural es val avui de multitud de persones creatives desarticulades políticament. La precarietat en els treballs creatius funciona com a forma de domesticació».

Remedios Zafra

 

Sota el títol, «Bones pràctiques en la contractació artística i Estatut de l’Artista» l’advocada especialitzada en arts vives i cultura, Ana Airas ha destacat la necessitat, ara més que mai, de l’existència d’associacions, cooperatives i organitzacions de caràcter sindical per continuar treballant en els avenços aconseguits fins ara, gràcies a l’organització col·lectiva.

Airas ha explicat, a més a més, que els drets culturals estan reconeguts internacionalment a la Declaració Universal de Drets Humans. En els darrers anys, aquests drets han experimentat un desenvolupament normatiu significatiu amb la Llei de Drets Culturals a Catalunya i el Plan Nacional de Derechos Culturales en l’àmbit estatal.

L’Estatut de l’Artista a l’Estat espanyol

L’Informe per a la creació de l’Estatut de l’Artista a l’Estat espanyol es va aprovar l’any 2018. Aquest informe recull un conjunt de mesures orientades a dignificar i millorar les condicions laborals de creadors, artistes i professionals del sector cultural que s’incorporen gradualment a la normativa existent. La seva estructura és flexible i multidisciplinària, integrant mesures en diverses lleis i regulacions, com la Seguretat Social, la Llei Laboral, la Llei Fiscal, l’IRPF i l’IVA, entre d’altres, amb l’objectiu de dignificar la professió.

Les mesures més impactants aconseguides amb l’Estatut de l’Artista són:

  1. Inactivitat o cotització per inactivitat: Permet cotitzar directament pagant a la Seguretat Social en períodes d’inactivitat, tot i no tenir dret a l’atur ni a subsidis dona accés a prestacions per maternitat, paternitat, incapacitat, jubilació o mort, entre altres.
  2. Contracte laboral artístic de durada determinada: Substitueix el contracte d’obra i servei sense penalitzar la cotització en contractes de menys de 30 anys. Augmentant les indemnitzacions per fi de contracte a 12 dies per any fins a 18 mesos i 20 dies per any en contractes de més de 18 mesos.
  3. Prestació especial d’atur per artistes (intermitència). Pot ser percebuda per aquells qui hagin cotitzat al Règim Especial d’Artistes un mínim de 180 dies en els últims 6 anys, o hagin tingut 60 altes en els últims 6 mesos.
  4. Compatibilitat de la jubilació amb l’activitat artística (per compte d’altri o pròpia): Permet comptabilitzar el 100% de la prestació de la jubilació amb el 100% de la retribució percebuda per l’activitat artística, tant per compte propi com aliena.
  5. Reducció de la retenció d’IRPF en nòmines: Estableix una retenció mínima del 2% per a persones treballadores contractades per compte d’altri en el Règim General de la Seguretat Social (especialitat artistes).
  6. Aprovació de la nova Llei d’ensenyaments artístics.
  7. Tractament fiscal específic per al sector cultural: Consisteix a considerar un període de temps més ampli per al càlcul de la declaració de la Renda.
  8. Quota d’autònom reduïda per artistes autònoms amb ingressos molt baixos.
  9. Reducció de la retenció de l’IRPF en factures: Estableix una retenció mínima del 7% per a treballadores i treballadors autònoms en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA)

Bones pràctiques en la contractació artística

Pel què fa a les bones pràctiques en la contractació artística, Aira ha explicat que independentment de l’existència o no d’un codi, en les nostres relacions professionals hem de ser conscients de possibles situacions abusives amb l’objectiu de garantir la transparència i assegurar que les condicions de treball siguin clares i justes:

  • Claredat i seguretat jurídica:

Els acords laborals han de formalitzar-se mitjançant contractes escrits que especifiquin clarament:

  • Les condicions econòmiques (catxet, percentatges de taquilla, etc.).
  • Les obligacions de cada part (dates, horaris, espai tècnic, etc.).
  • Les condicions d’assegurances en cas de cancel·lació i reprogramació.
  • Les necessitats tècniques i logístiques.

 

  • Cessió de drets de Propietat Intel·lectual. Els Drets d’Autor

Drets cedits: S’ha d’especificar amb claredat quins drets se cedeixen.

Definició de l’abast de la cessió:

  • Durada: Especificar si la cessió és temporal o indefinida.
  • Àmbit territorial: Determinar si la cessió és local, nacional o internacional.
  • Mitjans de distribució autoritzats: Incloure mitjans com Internet, televisió, ràdio, etc.
  • Condicions econòmiques: Indicar si la cessió comporta alguna compensació addicional.
  • Respecte als drets morals: Garantir el reconeixement de l’autoria i la protecció contra alteracions de l’obra.
  • Prohibició d’ús per a intel·ligència artificial (IA): Incloure la prohibició d’usar l’obra per a propòsits relacionats amb la IA.

Consentiment explícit: Tots els termes del contracte, especialment la cessió de drets, han de ser acceptats expressament i de manera conscient per totes les parts implicades.

  • Respecte als drets laborals i professionals: S’han de garantir unes condicions laborals adequades, amb retribucions justes i puntuals. Cal complir amb la normativa sobre seguretat social i fiscal, així com respectar els horaris de descans i les necessitats personals dels artistes. És fonamental assegurar l’accés a condicions de treball segures i dignes.
  • Compliment de normatives legals:
    • Propietat intel·lectual i drets d’autor.
    • Drets d’imatge.
    • Assegurances de responsabilitat civil per a possibles incidents durant l’esdeveniment.
  • Resolució de conflictes: És important establir mecanismes de mediació o conciliació per resoldre desacords de manera amistosa. A més, es pot incloure una clàusula que permeti resoldre disputes mitjançant arbitratge, si fos necessari.

 

Aquesta xerrada d’Ana Airas forma part del cicle de xerrades per donar a conèixer i reflexionar sobre diferents dimensions i mirades que permetin el desenvolupament de projectes culturals, dins el programa “Cultura i Economia Social i Solidària: professionalitzem-nos”. L’objectiu és contribuir a la professionalització del teixit cultural del territori en el marc de l’Economia Social i Solidària.