El camí cap a la transformació social

Els termes “cooperativisme” o “economia social i solidària” s’utilitzen quotidianament per les persones que treballen a l’Ateneu del Camp de Tarragona. Però no sempre han estat ben entesos per la ciutadania que viu en el desconeixement d’aquest model econòmic. Per a Tais Bastida, tècnic de CoopCamp a l’Alt Camp, l’economia social i solidària (ESS) és “la que posa al centre de les decisions els interessos de les persones que hi participen, des de les treballadores a les consumidores, així com de l’entorn social on s’ubiquen els projectes”. En definitiva, és aquella economia que prioritza i es preocupa per les necessitats que tenen les persones i les entitats per damunt del lucre, la dependència del mercat financer i de l’acumulació de capital.

Per la seva banda el cooperativisme és “el moviment que aposta per la creació d’iniciatives socioeconòmiques basades en la cooperació i els principis cooperatius, que pot aplegar tots els àmbits de les necessitats humanes: alimentació, treball, consum, habitatge, educació, etc.” explica Adrià Martín, que s’encarrega de la coordinació de la xarxa de grups de consum agroecològic del Camp de Tarragona. Les cooperatives no són més que una fórmula jurídica dintre de l’ESS, basada en l’horitzontalitat en la governança de l’empresa. “En les decisions d’una cooperativa tothom és igual, un soci és un vot, en igualtat de condicions, perquè ningú té més capacitat de decisió o control de l’empresa per haver invertit més diners” exemplifica Bastida.

Sovint el concepte de “cooperativa” s’ha tipificat en el sector agrari, per la llarga tradició viscuda en l’àmbit rural. En canvi en l’imaginari social de les zones urbanes està més present el cooperativisme de treball i de consum, menys conegudes en zones com el Camp de Tarragona. Aquest fenomen respon, segons la tècnica de la Conca de Barberà i Priorat, Annaïs Sastre, a la “poca existència d’experiències” a la zona i la seva dispersió: “Per això des de CoopCamp donem visibilitat a projectes que ja funcionen i volem arribar a emprenedors/es amb intencions d’engegar un projecte en grup però que encara no saben que el cooperativisme és un model que els pot encaixar a la perfecció”. A més Bastida creu que, malgrat que “cada cop més es té present que existeix una realitat econòmica respectuosa amb les persones i el medi ambient” encara es desconeix com s’organitza o quines fórmules jurídiques pren: “Per això treballem a donar a conèixer les alternatives que es troben actualment sobre la taula per poder fer aquest salt com a societat cap a una economia que ajudi a la transformació social”.  

Com no podia ser d’altra manera, els valors que sustenten CoopCamp són els de l’ESS: la gestió democràtica, la participació, la igualtat, l’autonomia, la formació, la intercooperació i l’arrelament al territori. Aquest darrer és el que caracteritza més l’Ateneu, perquè, tal com explica Bastida, “la realitat territorial és diferent en cada lloc, per això involucrem als agents de cada territori i comarca perquè siguin els protagonistes de l’impuls del cooperativisme i l’ESS”. En aquest sentit Martín remarca que “CoopCamp fa molt d’èmfasi en teixir una densa i extensa xarxa de col·laboració amb agents de tot tipus, des de petites cooperatives, fins a administracions o entitats, que s’inclouen en el pla de treball perquè aquest sigui realment efectiu i ric”. A banda de difondre el sector cooperatiu, acompanyar cooperatives ja existents per a la seva consolidació o a les de nova creació, l’Ateneu també actua a través de la formació en l’àmbit de l’educació, d’administracions públiques i gestories. Però a més també s’han marcat des de CoopCamp especialitzar-se amb l’eix del sector agrari i agroecològic, així com en els de col·lectius vulnerables, per donar resposta des del sector cooperatiu a les seves necessitats. 

Martín, com a responsable de la coordinació de la línia de consum cooperatiu agroecològic, explica que la seva dinamització passa des d’organitzar trobades amb els grups de consum que funcionen al Camp de Tarragona a oferir formació de temes diversos com l’ús d’eines informàtiques per a la gestió d’aquest tipus de projectes. “El més important és que estem treballant per dissenyar un pla de comunicació conjunt, que inclou actuacions com el disseny d’un díptic, l’elaboració d’un vídeo o la preparació d’una campanya per les xarxes socials” destaca Martín.

Per la seva banda Annaïs Sastre destaca com a experiència d’èxit la cooperativa Fet a la Conca, com a resultat de la unió d’esforços entre productors/es i elaboradors/es de la comarca de la Conca de Barberà per millorar la difusió i comunicació dels seus productes. “És una experiència pionera, perquè mentre la gent a les  cooperatives agràries s’agrupava per mancomunar els mitjans de producció, ara amb cooperatives com aquesta no s’agrupen per elaborar plegats, sinó per vendre conjuntament mantenint la seva identitat i els seus productes de qualitat diferenciats” comenta Sastre.

Finalment, Tais Bastida com a encarregat de l’àmbit de les cooperatives d’habitatge a CoopCamp ha volgut posar de relleu la primera cooperativa d’habitatge que ha comptat amb l’assessorament de nova creació de la mà de CoopCamp: La Titiranya de Valls. “A banda d’oferir l’assessorament com a tècnic de l’Ateneu, també he participat com a soci cooperativista. Ho he viscut intensament perquè es tracta d’un procés llarg per tal de gestionar una cooperativa com aquesta, en comparació de les cooperatives de treball”.