En aquest tercer i últim reportatge parlarem amb les tècniques Maria Mestre, Mercè Jané i Pedro Redondo sobre la tasca que duu a terme CoopCamp a les comarques del Baix Penedès i el Tarragonès

“L’economia social i solidària no és només crear cooperatives, sinó que existeix també el component de consumir diferent, viure diferent, implicar-se més i prendre partit en aquelles coses que ens preocupen”, defineix la Maria Mestre, tècnica de l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona. Juntament amb la Mercè Jané s’encarreguen de gestionar i desenvolupar les accions que CoopCamp ha de dur a terme al Baix Penedès. Totes dues perceben que aquest tipus d’economia encara és força desconeguda per a la població: “No es contempla com a una opció i no es coneix el valor exacte que aporta”. Una visió que també comparteix el tècnic del Tarragonès, Pedro Redondo: “Quan parles de fer una empresa i d’autoocupar-se, la gent no contempla el cooperativisme”.

CoopCamp compta des del 2018 amb estructura pròpia en aquestes dues comarques, desenvolupant un pla de treball específic. Així, l’Ateneu ha decidit fer un esforç major en dues comarques molt poblades, majors índex d’atur, i on la nova onada cooperativista està costant més d’arrencar.

Les tècniques d’aquests cercles destaquen les cooperatives de treball i del sector serveis com les predominants a la comarca. De fet, comenten que de les 32 cooperatives existents al Baix Penedès, més de la meitat corresponen al sector serveis. És per això que CoopCamp té el repte de combatre la idea preconcebuda que el cooperativisme és exclusivament agrari i donar a conèixer aquesta fórmula econòmica en tots els sectors, per després desplegar-la i reforçar-la. Una tasca difícil d’implementar, que comporta nedar a contracorrent quan l’economia dominant s’hi troba força arrelada a la societat actual.

Per dur a terme tota aquesta tasca l’Ateneu compta amb l’aliança d’una setantena d’entitats i ens locals.

Al Tarragonès, les entitats membres de CoopCamp són la Fundació Formació i Treball, L’Escacc SCCL i l’associació SETEM Catalunya, que desenvolupen part del pla de treball de l’Ateneu. Al Baix Camp les entitats membres són Cellers Domenys, la cooperativa d’inserció social Actua i l’escola de música cooperativa Contrapunt. A banda moltes altres entitats, cooperatives i administracions col·laboren en les activitats i trobades de l’Ateneu.

Aquesta aliança, tal i com comenta Jané, permet “aplegar un major coneixement de les necessitats de cada territori” a partir de les quals Coopcamp intenta buscar solucions amb un conjunt d’accions coherents i útils per cada sector en concret. Entre aquestes accions trobem la creació i gestió de taules de diferents sectors estratègics, com poden ser d’Habitatge Cooperatiu, de Docents o de l’Administració Pública, amb les quals es treballa per definir un pla d’acció que s’adapti a les seves necessitats.

Coopcamp treballa per engegar i consolidar projectes
L’Ateneu ajuda a engegar projectes que busquen i encaixen en els valors de l’economia social i solidària, però al mateix temps acompanyen a les iniciatives ja existents en el seu període de consolidació, o fins i tot assessora a empreses convencionals que volen fer el pas cap a les fórmules jurídiques de l’economia social.

En el primer cas, l’equip tècnic de Coopcamp s’encarrega de posar en marxa la maquinària, tal i com explica Redondo: “En els primers assessoraments introduïm els valors cooperatius i facilitem materials per ampliar aquesta formació”. Amb aquestes primeres idees es condueix a les emprenedores a l’itinerari formatiu “Engeguem el nostre projecte cooperatiu” que organitza l’Ateneu, amb la col·laboració de la cooperativa especialitzada Col·lectiu Ronda. Al llarg de l’any se n’organitzen diverses edicions, que consten de 4 sessions amb l’objectiu de facilitar les eines necessàries per tal de crear l’empresa. A banda de les sessions formatives, participatives i orientades a la pràctica, la metodologia del curs també inclou un acompanyament individual per reforçar aspectes més concrets del procés de creació,  per exemple amb la definició dels estatuts o el pla de viabilitat.

En el cas dels projectes ja existents i que funcionen en l’economia social i solidària, Coopcamp també els ofereix un acompanyament estratègic per créixer i consolidar-se amb l’itinerari formatiu “Consolidem-nos”. En aquest cas es treballen els aspectes clau per al bon funcionament de les iniciatives com aspectes laborals i fiscals, la gestió interna de l’equip o la comptabilitat analítica. “Pensem que la consolidació de projectes fomenta el sorgiment de noves iniciatives en la mesura que esdevenen uns referents al territori i una experiència d’èxit” explica Mestre. CoopCamp també ofereix assessorament i formació a empreses convencionals que volen fer el pas a l’economia social.

Exemples d’experiències d’èxit
En aquest sentit, les tècniques del Baix Penedès es mostren optimistes i esperançades davant d’experiències originals i transformadores que funcionen a la comarca. Maria Mestre destaca la cooperativa de músics Contrapunt: “Davant la dificultat d’algunes escoles de música de tirar endavant sense finançament públic, han sorgit experiències cooperatives que els permet, a banda d’oferir el mateix servei, incorporar nous mètodes de pedagogia musical”.

La Mercè Jané destaca l’associació de productores i cuiners/es de la comarca, Terra i Taula, que treballen perquè aquesta esdevingui un referent gastronòmic i, al mateix temps, promouen la producció agroecològica. “És una entitat que ens agrada molt perquè està formada per diferents empreses del sector privat que de forma autònoma, sense ajuda de l’administració pública, s’ha unit per ajudar-se entre elles i fer-se més visibles”.

Pedro Redondo destaca la cooperativa de comunicació de Tarragona El Far. Un projecte assessorat per CoopCamp i impulsat per dues noies periodistes que treballen de forma inclusiva, ja que integren en el procés de creació de les accions comunicatives a les protagonistes de la cooperativa o empresa que n’és clienta o a sectors de la societat que anomenem en risc d’exclusió.