Primera trobada entre la Generalitat de Catalunya i la del País Valencià per teixir aliances i promoure la intercooperació en l’àmbit de l’economia social

La Generalitat Valenciana visita cooperatives de Valls per conèixer el model d’economia social impulsat per la Generalitat de Catalunya

Una nodrida representació del moviment cooperativista i de l’economia social del país, encapçalada per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, Tercer Sector i les cooperatives de la Generalitat de Catalunya s’ha reunit aquest dimecres a Valls (Alt Camp) amb la Direcció General d’Emprenedoria i Cooperativisme de la Generalitat Valenciana i entitats i projectes de l’economia social i solidària del País Valencià. Es tracta de la primera vegada que se celebra una trobada com aquesta  amb l’objectiu de “teixir aliances i fer aflorar projectes conjunts que ens permetin avançar cap a un model econòmic plural, democràtic, solidari, equitatiu i feminista”, indicava Josep Vidal, Director General d’Economia Social i solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya.

L’espai VallsGenera ha acollit la primera part de l’acte, en la qual s’han presentat les principals línies de treball del Programa d’Economia Social de la Generalitat, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Direcció General d’Emprenedoria i Cooperativisme de la Generalitat Valenciana i Concoval.

Pel que fa al Programa d’Economia Social de la Generalitat, s’han presentat la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya i els Projectes Singulars. Els Ateneus Cooperatius es van començar a constituir sota el paraigua de la Generalitat de Catalunya l’any 2016, ja que, fins al moment no es comptava amb un programa integral de foment del cooperativisme descentralitzat. Actualment hi ha 14 ateneus escampats arreu del territori impulsats per 130 entitats públiques i privades agrupades en aliances: “Qualsevol iniciativa del territori sap que més o menys a prop compta amb un Ateneu amb recursos per acompanyar-la en les seves necessitats, des de les més bàsiques fins a les més complexes”, indicava Hernán Córdova, membre del grup motor de la XAC. Els 14 ateneus s’agrupen i s’organitzen en la Xarxa d’Ateneus Cooperatius que té per objectiu coordinar la feina de les catorze entitats, compartir coneixement, estructura i recursos, i unificar uns criteris d’actuació respectant la idiosincràsia de cada territori.

Una altra línia estratègica del Programa d’Economia Social de la Generalitat són els Projectes Singulars, que pretenen generar ocupació a través de la creació de noves iniciatives empresarials, noves línies de negoci, empreses o mercats, en el marc de l’economia social i cooperativa i aprofitant oportunitats estratègiques del propi sector d’activitat, o del territori. L’any 2020 se n’havien beneficiat inicialment 60 iniciatives, a les quals cal sumar les 33 de la convocatòria extraordinària amb motiu de la Covid-19.

El director General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, Josep Vidal, destacava com gràcies als Ateneus i als Projectes Singulars s’ha aconseguit fer aterrar l’economia social a tot el país: “A través de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius i els Projectes Singulars, hem aconseguit que en territoris com Valls i altres ciutats del Camp de Tarragona arreli amb força el cooperativisme i l’economia social, amb projectes innovadors en l’àmbit tecnològic, de consum, d’habitatge, entre d’altres”. Per part de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Guillem Llorens ha explicat en quins eixos treballa l’entitat i ha posat l’accent en la necessitat de treballar més en la intercooperació: “És un dels nostres valors característics, però encara una assignatura en la qual hem de millorar moltíssim”.

La delegació valenciana, encapçalada per Teresa Garcia, Directora General d’Emprenedoria i Cooperativisme de la Generalitat Valenciana ha explicat que, malgrat tenir una administració “absolutament infrafinançada”, estan impulsant diverses línies per promoure el teixit cooperatiu i millorar la competitivitat del sector. Des de la Generalitat Valenciana, han indicat, s’aposta pels models sostenibles: “El sistema cooperatiu té la sostenibilitat incorporada, per això s’ha constituït el programa Llamp”.

Valls, un ecosistema cooperatiu de primer ordre

Que la trobada hagi tingut lloc a Valls no ha estat casual. I és que la capital de l’Alt Camp en els darrers cinc anys ha vist néixer i créixer diversos projectes i iniciatives en el marc de l’economia social i solidària, per la qual cosa ha esdevingut una de les viles amb un ecosistema cooperatiu més ric del país.

Els assistents a la trobada han pogut conèixer una dotzena de projectes locals que es basen i fomenten l’economia social. Es tracta d’iniciatives molt diverses, algunes relacionades amb l’habitatge, com Eixam Arquitectures, una cooperativa d’arquitectes especialitzats en rehabilitacions i cooperatives d’habitatge, que són a la vegada una de les entitats impulsores de la cooperativa d’habitatges i locals en cessió d’ús i de consum La Titaranya. Es tracta d’un gran projecte de transformació urbana i comunitària del barri antic de Valls, una iniciativa de recuperació patrimonial i museïtzació liderat per l’economia social i solidària i el cooperativisme vallenc i que va poder gestar-se i començar a caminar gràcies a un Projecte Singulars atorgat per la Generalitat de Catalunya.

També s’han visitat projectes relacionats amb el sector primari i l’agroecologia, com la històrica Cooperativa Agrícola de Valls o La Bajoca, un grup de consum agroecològic amb botiga al centre de Valls i que actualment s’està convertint en cooperativa.

La diversitat del teixit cooperatiu de Valls s’ha pogut comprovar visitant altres cooperatives com L’Economat, que gestiona projectes de desenvolupament local principalment al Camp de Tarragona; Punt d’Accés, que facilita les comunicacions a través de telefonia i Internet del Camp de Tarragona oferint una solució a l’àmbit rural davant el dèficit en telecomunicacions que pateix; Milmans, una gestoria especialitzada en assessorar i acompanyar projectes de l’àmbit de l’economia social i solidària; Produccions Saurines, una cooperativa de serveis audiovisuals; Camins Km 0, que té per objectiu fer valdre i reivindicar com actiu turístic i cultural la Plana de Secà com a paisatge agrícola singular i amenaçat; Fundació Formació i Treball, entitat que fomenta la inserció de persones i que presta serveis tant a La Bajoca com a l’Economat; l’Institut Municipal de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Valls, que té per objectiu fomentar l’ocupació, l’emprenedoria i la creació d’empreses i oferir orientació, formació i inserció al mercat de treball; i, finalment, CoopCamp, l’Ateneu cooperatiu del Camp de Tarragona, que impulsa l’economia social i solidària, teixint aliances al territori per a la transformació social.

L’economia social en xifres

L’any 2020 es van crear a Catalunya 149 noves cooperatives malgrat les circumstàncies adverses derivades de la crisi sanitària i social de la Covid-19. Són dades del Registre de Cooperatives de Catalunya i que formen part del balanç de l’any 2020 del Programa d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. A més durant aquest els 14 ateneus cooperatius que operen en el marc del Programa d’Economia Social van acompanyar 890 nous projectes d’ESS.

El Programa d’Economia Social de la Generalitat, com s’ha indicat, inclou els 14 Ateneus Cooperatius, però en el cas de 2020, també un centenar dels anomenats Projectes Singulars, i diversos programes transversals. Entorn seu pivoten les polítiques del Govern de foment de l’economia social i de generació d’ocupació en aquest àmbit. El pressupost resultant final d’aquestes polítiques va pujar a gairebé 14 milions d’euros, dels quals 8,9 van ser destinats als Projectes Singulars i 3,9 als Ateneus Cooperatius.