Autora: Gessamí Sardà | Banc de Terres del Baix Camp
El Banc de Terres del Baix Camp neix el 2017 amb l’objectiu de facilitar el relleu agrari tot ajudant a posar d’acord i formalitzar contractualment les relacions entre l’oferta i la demanda de terres. Al llarg d’aquests 4 anys de començar un servei nou i desconegut centrat en un problema desatès durant massa temps i en una comarca que semblava que ja havia llençat la tovallola, hem atès a més de 200 demandants de terres, a més de 100 propietats i ja hem signat més de 60 contractes.
La necessitat hi és i per això el servei ha tingut èxit i es consolida, ja fa 4 anys que estem atenent entre 40 i 60 projectes demandants de terra per any, dels quals al voltant del 90% volen emprendre algun negoci relacionat amb la terra, a més la meitat d’aquests volen viure al medi rural (poble o mas) i en canvi els que volen un tros només per oci agrari no arriba al 10% dels demandants ingressats. Ara queda la feina gran, la de pujar d’escala i començar a percebre com es torna a regenerar el paisatge agrari i es rejoveneix el sector. Aquestes persones que s’interessen pel Banc de Terres, són en part descendents que segueixen amb l’ofici (malauradament poques) i moltes persones que fa més o menys temps que van acumulant experiències i formació agrària i que volen o bé consolidar la seva aposta per ser professionals agraris o bé emprendre un projecte centrat en el mas i l’espai rural on hi combinen producció i altres activitats complementàries (elaboració, restauració, allotjament rural i activitats diverses que requereixen espai obert).
Dintre dels contractes que fem els més habituals són arrendar les terres en actiu posant com a preu el que es cobra per aquelles terres amb els Drets de Pagament Bàsic de la DUN; l’arrendament amb opció de compra, on s’acorda un preu, uns anys i un lloguer que s’anirà pagant i descomptant del preu; l’arrendament o la cessió per millores, quan hi ha un pressupost d’inversió a la finca per la posada a punt que ha de dur a terme qui l’agafa i que s’amortitzarà al llarg dels anys del contracte; la parceria, quan el pagès sortint (propietari) encara vol ser part del negoci, la masoveria, quan es volen persones vetllant dia i nit per la finca i el mas i la cessió, quan el propietari renuncia a percebre cap benefici i en canvi vol reservar el dret de resoldre el contracte en cas de venda o canvi de titular.
Mitjançar entre les parts és la feina principal del Banc de Terres, a més organitzem formacions pels joves, enguany fem la quarta edició del curs anual d’agricultura regenerativa en el marc del programa Joves amb Talent on un dels resultats més interessats és la xarxa de suport mutu que es teixeix entre els assistents a raó de la posada en pràctica de les tècniques per a recuperar la fertilitat natural del sòl.
La necessitat hi és i per això el servei ha tingut èxit i es consolida; ja fa 4 anys que estem atenent projectes demandants de terra.
També estem desenvolupant les mesures del PAIS Agrari Baix Camp, aquest és un pla d’acció sectorial fet amb la participació de nous i veterans actors del sector a la comarca per enfrontar el gran repte que tenim a l’estar entre les comarques de Catalunya amb més superfície agrària perduda, als anys 80 el 60% de la comarca eren boscos i descampats, actualment són gairebé el 80% de la superfície comarcal. Entre les accions que hem prioritzat i gestat, i que junt amb la reforma de la web campviu.cat estan veient la llum a l’inici del 2021, hi ha el Banc de Recursos Agraris per ajudar a mobilitzar les eines, el temps, els subministraments i el coneixement agraris en un marc d’economia col·laborativa, així com els Mercats de Proximitat per ajudar a connectar la creixent gana de productes locals i de qualitat amb les creixents ganes de produir-los.
Per acabar, també estem participant al grup motor de l’Espai Test Agrari al Camp de Tarragona (liderat per CoopCamp), un dispositiu de col·laboració públic-cooperativa per acompanyar a la nova pagesia en el seu procés d’experienciació i en la fase inicial del seu negoci agrari. Ara bé, aquest desplegament de mitjans es podria quedar en tan sols un bon intent o una anècdota en la història agrària de Catalunya si no s’aconsegueixen mobilitzar els recursos necessaris per a consolidar i estendre el servei dotant-lo d’una partida pressupostària segura i a llarg termini.
En aquest sentit des del Consell Comarcal del Baix Camp, conscients d’estar desenvolupant una experiència pionera a Catalunya, sempre hem estat disposats a explicar el que estem fent i com ho estem fent per tal d’inspirar i ajudar a néixer a la resta de Bancs de Terres supramunicipals (Diputació de Barcelona, Terres de l’Ebre i Priorat) que ja són també una realitat a Catalunya.
Una realitat en expansió que bé es podria articular a la major part del territori català, donat que la problemàtica de l’envelliment de la població agrària és una realitat compartida, tot i que amb diferents nivells de gravetat. La Conca de Barberà és sens dubte una de les comarques de Catalunya on més cal un Banc de Terres i en aquest sentit el seu Consell Comarcal ja està movent fitxa. De mica a mica el territori de la demarcació de Tarragona es va omplint de Bancs de Terres, arriba el moment d’apostar fort per la concertació entre les diferents institucions del territori i acabar de vestir un model que superi l’anècdota innovadora i es consolidi a mig i llarg termini com un servei públic troncal i estratègic.
El Banc de terres és un servei de mediació entre les persones/entitats que cerquen terres per desenvolupar un projecte agrari: www.bancdeterres.cat
