Aquesta jornada s’ha celebrat el 10 de juny de 2021, amb una trentena de participants i ha constat de tres espais diferenciats:
- Situació i context
- Exemples d’experiències existents al Camp de Tarragona i al País Valencià
- Taula rodona sobre la situació i possibilitats que hi ha al Camp de Tarragona.
[I] El context: el Decret llei 16/2019
Sergi Saladiè ha emmarcat la urgència d’afrontar l’emergència climàtica perquè “ens hem quedat lluny d’assolir els objectius 20-20-20”. Les DADES que ho confirmen són:
- Tant sols un 5-6% del consum total d’energia es cobreix amb fonts renovables
- Hem reduït només un 10% el consum d’energia primària
- En comptes d’assolir l’objectiu de reducció del 20%, les emissions de CO2 s’han incrementat en un 14% respecte l’any 1990.
En aquest context clarament negatiu, sorgeix la Llei de Canvi Climàtic, 16/2017, que estableix com a objectiu pel 2030 la cobertura del 50% de la demanda elèctrica amb fonts renovables, partint del 15 i 20% actual. Malgrat aquesta llei promou una transició energètica basada en la generació distribuïda i participada per les comunitats locals, amb el “Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables” s’afavoreix justament el contrari: un model centralitzat, concentrat territorialment i allunyat dels centres de consum, i sense planificació territorial. Això ha generat molt de rebuig al territori.
Segons Irene González, el Decret 16/2019 no promou una transició sinó una mera substitució en la generació basada en una acumulació de projectes amb l’objectiu de fer únicament un canvi en la matriu energètica, de fòssil nuclear a renovable. Per la Xarxa per la sobirania energètica, la transició energètica ha de permetre retornar l’energia en mans de la gent i per això és important una participació vinculant. L’horitzó és generar un model renovable distribuït, remarcant la importància que tenen les xarxes de distribució i les auditories energètiques com a espais on es juga el poder del sistema energètic i del qual se’n desconeix totalment el funcionament. Per la xarxa és important incorporar el decreixement com únic horitzó viable, qüestionant el límits de l’extractivisme verd, i les limitacions de matèries primeres crítiques.
[II] La solució. Experiències de projectes existents als Països Catalans
La bona notícia és que no partim de zero per caminar cap a una transició energètica basada en un model renovable distribuït. Hi ha projectes al territori que ja ho estan demostrant i que poden servir d’inspiració per adaptar-los a la realitat del Camp de Tarragona:
- Grup Local de Som Energia al Baix Penedès (intervenció Manel Sastre). Experiència recent del grup en la compra col·lectiva d’instal·lacions d’autoproducció solar “Baix Penedès – El camp solar” dirigida a les persones sòcies de la cooperativa del Camp de Tarragona i el Baix Penedès. Aquesta iniciativa ha tingut molt bona acollida i ha representat un total de 101 instal·lacions en coberta: 32 al Baix Penedès i 69 al Camp de Tarragona. Aquestes instal·lacions tenen un cost mitjà de 5.000 – 6.000 €, amb un període d’amortització d’entre 6 i 9 anys i s’instal·len amb 1 o 2 dies.
- Cooperativa Sapiens (intervenció Joan Sacrí). Es tracta d’una cooperativa d’usuàries sense ànim de lucre, que té com a missió posar l’energia en mans de les persones, fent accessible l’energia renovable i de proximitat a les sòcies a través de la creació de comunitats energètiques locals (CELs). Per Sapiens, les CELs es construeixen sobre 4 pilars: persones, solució tècnica, finançament i inversions, i aliances (pública, privada i ciutadana). Sapiens actua com a comunitat jurídica paraigües que aglutina els diferents usuaris i diferents instal·lacions. Hi ha 3 rols dins CEL: facilitador (qui posa una coberta o un terreny), usuari de l’energia i inversor. El facilitador i l’inversor no necessàriament han de ser socis de la cooperativa, i per contra, en tots els projectes de CELs en els que han col·laborat, la implicació de l’Ajuntament ha estat imprescindible. Sapiens ofereix suport als seus socis en la creació i acompanyament a la comunitat, captació del finançament i ajudes, facilitació en l’accés a energia verda més econòmica, i disseny, operativa i manteniment de la instal·lació. Per a la construcció de la comunitat, ofereixen formació, creen consciència sobre la realitat actual i futura, i també prototipen la solució per cada comunitat. Disposen d’un model de finançament col·lectiu, amb un rendiment del 3,5% per als inversors. A través d’una subvenció de la comunitat valenciana han promogut la construcció de 5 CELs amb un total de 300 kwp, i 3 d’elles sobre cobertes municipals i amb la modalitat de consum compartit a través de la xarxa.
Segons Sacrí “si només un 12% de les persones usuàries canvien a comercialitzadores verdes i més d’un 70% podrien tenir una potència inferior a la contractada, podem concloure que existeix un baix control, conscienciació i coneixement de la ciutadania vers els temes energètics“.
[III] Què és una Comunitat Energètica Local (CEL)? Qui en pot formar part? Quin és ara mateix el marc regulador? Què diu la llei?
La constitució d’una CEL passa per les següents fases:
- Divulgació i difusió i creació del grup
- Dinamització social, governança i concreció inicial
- Assessorament tècnic, energètic, legal, fiscal, econòmic, financer
- Gestió de l’actiu d’aquesta comunitat
Des de Som Energia s’està treballant en la generació d’un servei per a l’impuls de CELs dins les seves associades. També s’estan impulsant comunitats energètiques des dels grups locals de Som Energia i s’està dissenyant un procés de compra col·lectiva d’instal·lacions per fer-ho en format comunitat energètica en el que també s’aporti l’acompanyament a la comunitat.
Aquesta és la definició que es recull en l’edició del Germinador social d’enguany, en el que un dels 2 àmbits finançats són les comunitats energètiques locals:
“projectes que tenen com a objectiu impulsar l’aparició d’una comunitat de persones que, a través d’una participació oberta i col·laborativa, pugui emprendre les accions necessàries per gestionar els recursos energètics en l’àmbit local d’una manera justa, eficient i sostenible. Les activitats a desenvolupar no persegueixen una finalitat lucrativa i poden ser, entre d’altres, la generació d’energia procedent de fonts renovables, la distribució, el subministrament, l’ús, l’agregació, la prestació de serveis d’eficiència energètica i la prestació de serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics.”
Per ara, no existeix un marc jurídic clar per a les comunitats energètiques. Només hi ha 2 directives:
- La “Directiva 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2018, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables” introdueix en concepte de Comunitats d’energies renovables.
- La “Directiva 2019/944 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, sobre normes comunes pel mercat interior de l’electricitat” introdueix les Comunitats ciutadanes d’energia.
Actualment, aquestes directius estan pendents de transposició. S’espera que sigui abans de finals d’any. A l’octubre de l’any 2020 es van començar a definir els marcs reguladors en el que es regulen les condicions administratives, tècniques i reguladores de l’autoconsum domèstic.
Com a experiència, des de Gepec s’està impulsant actualment un projecte amb l’Ajuntament de Pinell de Brai que impliqui als veïns, i posi els edificis municipals a disposició de les persones. Han vist que la millor fórmula és la cooperativa. La major part de la demanda d’energia ve de la mobilitat i de la demanda tèrmica.
Quin pot ser el paper de les administracions locals? Poden actuar com a dinamitzadores d’aquests tipus de projectes?
Què pot fer un ajuntament per incentivar aquest tipus de producció energètica?
Segons Sergi Saladiè, els Ajuntaments poden:
- Fer propostes de caràcter urbanístic per tal d’ordenar els projectes grans que venen de fora i també facilitar espais municipals, també espai sobre terra
- Modificar ordenances per afavorir aquest tipus d’instal·lacions
- Impulsar mesures fiscals i financeres
- Liderar les CELs, aportant finançament o bé espècies
- Oferir acompanyament i assessorament energètic
- Executar un programa d’instal·lacions fotovoltaiques i eòliques per autoabastir-te a nivell municipal, sent un element exemplificador i pedagògic per al municipi.
Actualment moltes administracions locals estan demanant informació sobre potencials per autoabastir-se a nivell municipal. El propi ICAEN estima que cobrint les teulades útils es podria assumir el 50% del consum elèctric. Els models de major èxit han apostat per una generació distribuïda. Alemanya l’any 2010 ja tenia més de 25.000 Mw eòlics i més de 15.000 Mw fotovoltaics, i amb un percentatge de propietat comunitària del 50% en el cas de l’eòlica i del 84% per la fotovoltaica, i integrats en teulada i en espais urbans, i amb participacions de 1.500€.
Per una comarca catalana concreta, amb uns 3.400€/càpita hi hauria un abastament garantit, pels 20-25 anys de vida d’aquestes instal·lacions.
Tecnològicament ja tenim els mitjans i l’experiència. Ara cal acabar d’afinar la dimensió social de com s’arriba a la ciutadania a explicar que això és possible, viable econòmicament i el més just per a tothom.
Què pot aportar el cooperativisme a aquesta remodelació energètica que ja tenim a sobre? Quines eines del cooperativisme poden ser impulsores de les CELs (per exemple, gestió comunitària, de dinamització social i de resolució de conflictes)?
Segons GEPEC, el cooperativisme és cabdal. Aquests models, de CELs, corregeixen el model energètic actual, que necessita reduir els nivells de consum i decréixer. Les cooperatives i associacions poden canalitzar la inquietud de la ciutadania i ser impulsores de les CELs.
Des de Som Energia es creu que el cooperativisme pot aportar els seus valors a les CELs: l’adhesió voluntària i oberta, i que no sigui per una qüestió econòmica, la qüestió democràtica, la intercooperació entre comunitats energètiques properes i la dinamització social per prendre les decisions de forma horitzontal i democràtica.
REcupereu el vídeo de la jornada
