L’Economia Social i Solidària als territoris rurals

Autor: Lluís Carreras | Economista. Professor de la URV

A mode de presentació i benvinguda

Les societats cooperatives tenen una idiosincràsia específica. En el seu ADN el factor treball és el factor essencial, tot i reconeixent la importància del capital, el qual és considerat com un mitjà, un instrument per a la realització de l’objectiu de l’empresa (el desenvolupament de l’activitat cooperativitzada).

El repte d’aquestes entitats, i de l’economia social en sentit ampli, consisteix a fer compatible el desenvolupament de la participació, la responsabilitat i la solidaritat amb la rendibilitat, l’eficiència i la viabilitat.

Les cooperatives són un recordatori per a la comunitat internacional que és possible aspirar al mateix temps a la viabilitat econòmica i a la responsabilitat social  –  Ban Ki-moon, exSecretari General de l’ONU

L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), ja va formular al seu Congrés de Manchester, el 1995, tot coincidint en el primer segle d’existència de l’entitat, els valors cooperatius d’autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència, responsabilitat i vocació social. I també va explicitar els principis cooperatius: adhesió voluntària i oberta, gestió democràtica per part dels socis, participació econòmica dels socis, autonomia i independència; educació, formació i informació, cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat.

D’acord amb la informació subministrada per l’ACI, més del 12% de la població mundial és soci d’alguna de les 3 milions de cooperatives del món. D’acord amb el World Cooperative Monitor (2020), les cooperatives proporcionen ocupació al 10% de la població ocupada, contribueixen a generar llocs de treball resilients, a fomentar una economia sostenible i aconseguir el benestar de les persones en l’entorn laboral.

A Espanya, amb dades corresponent a 31 de desembre de 2019, hi havia 18.635 cooperatives inscrites a la seguretat social, amb un volum de socis treballadors de treball i assalariats de 314.119 persones. A Catalunya, les dades van ser: 3.842 cooperatives i 41.722 socis i assalariats. Segons dades de la Confederación Española de la Economía Social (CEPES), les empreses de l’Economia Social (les cooperatives representen una part molt important de l’economia social) van aportar el 10% del PIB d’Espanya; en termes d’ocupació el 12,5% de la població ocupada treballava en aquestes empreses i un 42,8% de la població està vinculada a l’Economia Social.

L’Economia Social genera a Espanya quasi 2.200.000 llocs de treball directes i indirectes. A Catalunya, el pes de l’Economia Social en en termes del PIB és gairebé el mateix. L’Economia Social en general i les cooperatives en particular, constitueixen un actor clau del desenvolupament local que revitalitza mitjançant iniciatives empresarials col·lectives les zones rurals i despoblades, proporcionant béns i serveis.

Per altra part, les cooperatives assoleixen el 50% de la quota de mercat de l’agricultura. El compromís amb el territori fa que l’Economia Social i les cooperatives en particular, siguin l’agent empresarial que assegura la localització de l’agenda 20-30 de desenvolupament sostenible i els objectius de desenvolupament sostenible. I es situen a l’avantguarda del canvi de model que promou l’agenda 20-30 que busca un equilibri entre eficiència i la resiliència social i ambiental prop que una altra economia és possible.

Actualment coincideixen en el temps el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya amb la nova Estratègia Espanyola d’Economia Social 2021-27 i ben aviat l’aprovació del Pla d’Acció de l’Economia Social de la Comissió Europea.

Per altra part, a Catalunya cal destacar la proposta del cooperativisme català d’un pacte de país per una economia per la vida, recollida a la Proposta de Pacte català per la Salut Col.lectiva, la Democràcia Econòmica i la Justícia Socioambiental elaborada per Ivan Miró l’abril del 2020.

Aquest pacte aposta pel naixement d’un nou model econòmic, polític i social que es basi en l’economia plural transformadora per implantar polítiques que prioritzin i fomentin la democràcia econòmica, la salut col·lectiva i la transició ecosocial.

Aquest model econòmic, amb valors i principis ètics, que prioritza el bé comú per sobre del lucre i els interessos individua és el que es practica i es defensa des del cooperativisme i l’Economia Social i Solidària (ESS).

Agraeixo als impulsors d’aquesta publicació que m’hagin honorat amb l’encàrrec de fer quatre ratlles per a la presentació. Hi ha un llarg camí a recórrer per tal de canviar el model productiu imperant.

“Hi ha un llarg camí a recórrer per tal de canviar el model productiu imperant. La sortida de la crisi provocada per la Covid-19 està posant de manifest que les coses s’hauran de fer d’una altra manera, de forma que permeti aconseguir bons resultats no tan sols en termes econòmics, sinó també en termes socials i mediambientals”.

La sortida de la crisi provocada per la Covid-19 està posant de manifest que les coses s’hauran de fer d’una altra manera, de forma que permeti aconseguir bons resultats no tan sols en termes econòmics, sinó també en termes socials i mediambientals. Com ja s’ha comentat abans, cal posar a les persones en el centre del nou model productiu i de les polítiques públiques. El cooperativisme en particular i l’Economia Social en general en són un agent clau d’aquest nou model productiu que s’està impulsant des de Catalunya, Espanya i la Unió Europea. Felicitats per la iniciativa!