La Plana agrícola de secà de l’Alt Camp: quan el cooperativisme redissenya un territori

Autora: Elisenda Trilla i Ferré | Membre de la cooperativa de creació audiovisual Produccions Saurines

Al centre de la comarca de l’Alt Camp s’hi troba la Plana Agrícola de Secà, 111 km2 on una mica més d’una dotzena de pobles de tradició agrícola malden per sobreviure. L’última plana a Catalunya on els tres cultius bàsics de la mediterrània hi són representats: cereal, olivera i vinya conviuen amb conreus de secà típics dels territoris meridionals com garrofers, ametllers, cirerers i avellaners.

A casa nostra les planes en general no han estat mai gaire valorades, dins l’imaginari paisatgístic del país s’han hagut de conformar amb un paper més que secundari al costat de les sempre lloades muntanyes (màgiques) i les lluminoses costes (mediterrànies). Malauradament ni l’oblit històric cap a unes ni la sobre idolatria cap a les altres han servit per protegir-les de la multitud de despropòsits ambientals que caracteritzen el nostre país.

Víctimes del relat romàntic nacional, gent de la mateixa plana hi ha viscut sense conèixer-ne els valors, mostrant sovint una gran manca d’autoestima cap al propi territori que ha servit per aplanar el camí al monocultiu industrial, darrerament captivat per la logística i la seva necessitat de crear infraestructures comunicatives, mega-centrals energètiques per alimentar les grans àrees urbanes i polígons industrials al costat de les múltiples ruïnes de polígons industrials amb les que hem après a conviure des de l’últim terç del passat segle.

Si per la gent del territori la Plana ha sigut habitar un invisible no cal dir que l’interès per part de la gent de fora és pràcticament nul.

Els darrers dos anys, però la feina de formigueta que un reduït grup de representants de la societat civil van iniciar cap allà l’any 2012 s’ha recuperat i engrandit en forma de Projecte Singular promogut per la Direcció General d’Economia Social.

D’aquesta manera, el cooperativisme tan arrelat en aquest territori fa només un segle ha tornat a tenir veu pròpia, aquest any estrany ha servit per començar a fer sentir que aquest lloc existeix, que no és només un espai ideal per a implementar-hi polígons logístics, macro centrals eòliques d’esperit capitalista o doblar-hi carreteres de tota mena.

La Plana Agrícola de Secà de l’Alt Camp ha pogut comprovar aquests darrers anys com el valor de recuperar la memòria és una aposta de futur, un futur que es vol sostenible, respectuós amb les persones i la cultura que han definit al llarg de segles.

El Projecte Singular la Plana Agrícola de Secà de l’Alt Camp tanca amb la creació de dues noves cooperatives, una centrada en la producció agrícola i l’altre en el turisme sostenible, al mateix temps que dota d’eines a projectes locals de l’economia social per teixir llaços de confiança i de futur.

Moltes espurnes d’esperança i una gran amenaça per aquest final d’etapa. En un moment en què la gent aprèn a creure en els seus pobles, l’agricultura tradicional i una economia més humana torna el model basat en l’especulació, el qual no té en compte ni l’equilibri territorial ni l’impacte ambiental.

Camuflades darrere la necessària transició energètica multitud d’instal·lacions d’energia renovable, horts solars, anuncien un desastre paisatgístic sense precedents, entre altres la pèrdua de sol agrari i la impossibilitat d’arribar a una plena sobirania alimentària.

Tot apunta, però, que després de dècades de letargia torna l’esperit d’ara fa trenta anys, quan es va fer front i guanyar a un Govern de la Generalitat que es pensava un món rural mut i submís, però es va trobar un poble que va saber plantar cara a la indecència que suposava el seu Pla de Residus.

Ara sembla que torna l’organització col·lectiva, reivindicant unes lleis d’energies renovables més sostenibles, que eliminin d’una vegada per totes el model caduc de sempre que com sabem només beneficia a quatre condemnant a la resta.