El Brot és una cooperativa de persones organitzades en el consum de béns i serveis, en un territori divers i majoritàriament urbà des del 1979, quan es va decidir abastir-se de productes agroecològics i d’ús casolà.
El 1987 es va formalitzar legalment a Reus i va ser un projecte predecessor d’altres cooperatives semblants que van néixer aleshores arreu del territori català com El Rebost (Girona), Germinal (Barcelona) i Món Verd (Barcelona).
Parlem d’El Brot amb les seves membres per reflexionar sobre el consum agroecològic i els hàbits de consum.
1// Quina és la necessitat que tenen les persones que impulsen la cooperativa El Brot?
El Brot neix, la tardor del 1979, com un grup organitzat de persones consumidores, dins dels moviments socials de protesta al Camp de Tarragona: petroquímica i nuclears.
Una resposta necessària a aquestes amenaces d’agressió al territori, havia de ser un consum corresponsable amb la pagesia arrelada i preocupada de la nostra zona, que ens beneficiés mútuament: poder viure i alimentar-se del territori i facilitar la conversió duradora i selectiva de les terres cap a l’agricultura ecològica.
Vam valorar que només l’estructura cooperativa podia donar resposta a la nostra raó social com a organització. Però com que aleshores no hi havia referents i, a més a més, començàvem de zero, la constitució de la cooperativa va trigar vuit anys!
2// Quin són els valors que defensa el grup de consum?
Per nosaltres, els socis, comprar col·lectivament també és votar pel món que volem: perquè el que mengem, comprem, llencem, cultivem, fabriquem o malbaratem pot marcar la diferència entre un futur necessàriament just i ecològic per a tothom o una profunda pertorbació o declivi de la natura, el nostre propi entorn, a escala planetària. Plantegem un consum individual i col·lectiu no elitista, arrelat al territori, amb compromís i coresponsabilitat entre la seva gent, per a què s’utilitzin i es generin recursos renovables i es preservin i restitueixin els existents per a les generacions futures.
Entenem que organitzacions d’aquesta mena, fonamentades en la nostra participació activa i directa i la democràcia social i econòmica, són un mitjà indispensable per a la defensa i millora dels interessos que tenim com a ciutadans i ciutadanes en qüestions d’alimentació, salut i medi ambient. Amb la nostra activitat promovem i donem suport a un desenvolupament selectiu de l’agricultura ecològica, sense transgènics ni agroquímics, facilitant una conversió duradora i estable de terres, tot buscant una estreta col·laboració entre persones productores i consumidores que ens beneficiï mútuament, mitjançant aquella pagesia preocupada i sensibilitzada de la nostra zona. Així, minimitzem la nostra petjada ecològica i enfortim la Sobirania Alimentària de la gent del nostre entorn més proper i, de retruc, la de la resta de pobles.
3// Aquest és un projecte autogestionat. Com s’organitza internament El Brot? Quines persones estan implicades amb el projecte?
L’Assemblea és el màxim òrgan d’expressió social, el Consell Rector treballa amb l’ajuda de les comissions oportunes per portar a terme les tasques decidides per consens. La nostra botiga, oberta també a persones no associades, és el centre del projecte, una realitat empresarial sense afany de lucre, cooperativa i autogestionada, basada en la participació, compromís i responsabilitat compartida.
Compartir i treballar interessos comuns amb altres organitzacions dels àmbits de l’Economia Social Solidària, l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària ens ajuden a transformar l’actual mode de vida (personal i col·lectiu): viure més bé i millor, amb menys, tot bastint un món més just.
4// Quantes sòcies té? Quin és el perfil de persones que consumeixen a El Brot? Què busquen?
Actualment som 114 associades, cadascuna d’elles com a llar-cuina-família abasteix setmanalment a les seves beneficiàries, això representa gairebé 300 consumidores amb diversitat de gènere, edat, situació laboral o formativa, majoritàriament urbanes i amb poca autoproducció (tenim algunes associades pageses del Baix Camp i altres comarques que també ens proveeixen).
Aquests perfils de consumidores representen el 100% del total de vendes. Amb un 25% de no associades s’arriba a unes 400 compradores habituals, totes elles buscant una alimentació saludable, de proximitat, sense toxicitats, arrelada al territori i de comerç just. També altres productes per la llar com la neteja i cosmètica, amb el mínim d’envasos possible, i informació de Consum crític i responsable que compartim sempre.
5// La crisi de la Covid va provocar canvis en els hàbits de consum de la població. Com us va afectar?
I tant! Durant els mesos de confinament a la nostra botiga es va alterar tota la logística i provisionament habituals. Recordem les cues al carrer de persones esperant per entrar, vam reorganitzar horaris (des de llavors obrim de 9 a 15 h, de dilluns a dissabte) i torns de servei cooperatiu voluntari de les associades, vam ampliar el nostre local de 90 metres quadrats amb l’ajuda d’un local veí per a rebre les comandes. Com a servei de primera necessitat, també funcionàvem com a punt de recollida i/o enviament del què calgués.
Vam notar un canvi d’hàbits més saludable, sobretot en gent que no havia vingut mai. Però això va durar poc, a mida que les restriccions socials es van normalitzar i va venir l’estiu, la majoria de gent va tornar a despreocupar-se del seu consum.
6// Després de la crisi de la Covid s’hi han sumat altres crisis: l’emergència climàtica, l’energètica, les guerres… i la conseqüent pujada de preus. Com està afectant aquest escenari al grup de consum?
Les persones que ens relacionem dins la botiga estem molt sensibilitzades, bastant informades (perquè ho compartim) del conjunt de crisi i amenaces que patim des de l’entorn. Assumim aquests reptes apostant per un model de consum corresponsable diari que voldríem per a tothom, comprar és votar, col·lectivitzant el nostre poder adquisitiu cada cop més minvat. Sabem que els preus que paguem són justos i aquesta confiança mútua és vital per a transformar “l’escenari global”. De fet la pujada de preus nosaltres la notem de forma constant i suau, molt semblant ja als preus convencionals de l’altre sistema sense justícia social. Si imaginem una societat on el 50 % consumeix de forma corresponsable, la multicrisi ja seria un passat insuportable!
