Amb la nova regulació, moltes SCP opten per transformar-se en altres entitats jurídiques més avantatjoses. En aquest procés, heu tingut en compte el model cooperatiu?

Amb la nova regulació, les SCP ja no gaudeixen dels avantatges de simplicitat fiscal que tenien fins ara, ni deixen de tenir risc patrimonial personal il·limitat. A banda, es veuen obligades a portar, com qualsevol altra societat, la comptabilitat d’acord amb el Codi de Comerç. Així, les SCP tenen la responsabilitat il·limitada i, a la vegada, la complexitat de la comptabilitat. Aquestes raons han portat a les SCP a plantejar una transformació que, com mínim, limiti el risc patrimonial.

Les SCP es regulaven pel Codi Civil i en base als acords presos entre persones sòcies. De la mateixa manera, els socis de les cooperatives es regulen pels acords dels seus socis. Als dos tipus d’empreses els acords entre socis tenen un valor rellevant. Si la SCP té una base igualitària, és a dir, totes les persones sòcies hi tenen la mateixa participació, la transformació natural és la cooperativa.

A l’hora de transformar la SCP, el model cooperatiu apareix com el més proper a la seva cultura empresarial i permet eliminar el risc personal limitant-lo només a l’aportació al capital social.

La guia “De Societat Civil Particular a Cooperativa”, de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, t’ajuda a prendre la decisió sobre transformar-se en cooperativa i t’informa sobre el procés a seguir.

Si ets una empresa, per què et podria interessar transformar-te en cooperativa?

La cooperativa és la fórmula jurídica més adequada per a projectes socioeconòmics col·lectius. És un model d’empresa democràtica, en què preval la importància de l’activitat que fan les persones sòcies (de treball, de consum, d’aportació de producte, etc.) per sobre del capital.

Les empreses mercantils han vist en la conversió cooperativa l’oportunitat d’implicar les persones treballadores en el projecte empresarial, cosa que permet aconseguir més capital, compartir les responsabilitats i dotar l’organització d’un funcionament més participatiu i motivador.

Principals avantatges de la cooperativa

  1. Empresa participativa i democràtica
    La cooperativa és una empresa de gestió democràtica, on els socis i sòcies participen activament de la presa de decisions, ja sigui directament o a través de representants. La participació en el projecte col·lectiu incrementa la motivació, la qual cosa acostuma a revertir en més eficàcia i més qualitat en l’activitat.
  2. Gran capacitat d’autoregulació
    Les persones sòcies gaudeixen d’un ampli marge de decisió sobre les condicions laborals, l’organització i el funcionament de la cooperativa. Tenen una relació societària amb la cooperativa i gaudeixen de llibertat per fixar horaris, retribucions, vacances, excedències, règim disciplinari, etc. Aquests aspectes s’acostumen a regular en els Estatuts o en un Reglament de règim intern de la cooperativa, que s’han d’aprovar en els dos casos per una majoria qualificada de l’Assemblea de socis i sòcies.
  3. Compartir riscos, responsabilitats, excedents, habilitats…
    Les cooperatives són empreses col·lectives en què es comparteixen els riscos i les responsabilitats de la mateixa manera que els excedents, si n’hi ha, en funció del que determinin els Estatuts. A més, són empreses sòlides que permeten complementar les habilitats de tothom i generar sinèrgies que enriqueixen el projecte col·lectiu i afavoreixen la innovació.
  4. Llocs de treball estables i de qualitat
    L’ingrés d’una persona com a sòcia treballadora o de treball en una cooperativa la converteix en copropietària de l’empresa. Gaudeix d’una relació societària i laboral indefinida i es pot procurar un lloc de treball estable. Les cooperatives destinen part de les reserves a la formació i capacitació de les persones sòcies, fet que millora tant la qualitat de la feina com la gestió de l’empresa.
  5. Tria del règim d’afiliació a la Seguretat Social
    Els socis i sòcies treballadors d’una cooperativa poden escollir el règim d’afiliació a la Seguretat Social: règim d’autònoms, especial o general. És una opció col·lectiva i ha de ser la mateixa per a tothom. L’opció es pot canviar transcorreguts cinc anys, a través de la modificació dels Estatuts.
  6. Bonificacions fiscals i ajuts
    Les cooperatives tenen un règim fiscal propi: són fiscalment protegides i gaudeixen de diversos avantatges. A més, el Govern de la Generalitat atorga ajuts a aquestes empreses per a la incorporació de persones sòcies, inversions, assessorament, intercooperació i altres iniciatives.
  7. Capitalització del 100% de l’atur
    Tant els socis i sòcies fundadors com els que s’incorporen posteriorment a una cooperativa de treball, poden sol·licitar l’import íntegre per aportar-la com a capital social, a través de l’anomenada capitalització de l’atur.
  8. Registre propi i constitució bonificada
    Les cooperatives no s’han d’inscriure al Registre Mercantil, sinó al Registre de Cooperatives, que depèn de la Generalitat de Catalunya i que disposa de delegacions en cinc demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre). A més, en el procés de constitució les cooperatives estan exemptes de pagar l’ITP-AJD i tenen un 50% de bonificació en els aranzels notarials.
  9. Alta i baixa voluntàries i àgils
    Les cooperatives són societats obertes on es possibilita la incorporació de noves persones sòcies sempre que compleixi amb els requisits fixats als Estatuts, i l’estructura productiva i organitzativa ho permeti. Són societats de capital variable, per tant, l’entrada de nous socis i sòcies n’amplia el capital sense haver de modificar estatuts ni escriptures notarials. D’altra banda, qualsevol soci se’n pot donar de baixa en qualsevol moment, seguint les pautes fixades als Estatuts. Tant l’admissió com la sortida de la cooperativa es duen a terme mitjançant processos pautats i transparents.
  10. Entorn de suport i finançament específic
    Les cooperatives estan organitzades en federacions que representen llurs interessos, els presten serveis i promouen la intercooperació, generant sinèrgies, compartint experteses, comercialitzant conjuntament, internacionalitzant-se, innovant, etc. El moviment cooperatiu també ha bastit una xarxa d’entitats i productes financers específics.

Al “Manual de conversió de l’activitat econòmica en cooperativa” d’AraCoop hi trobareu, entre d’altres informacions:

  • L’activitat cooperativitzada i la diversitat de cooperatives
  • El procés de conversió de l’activitat econòmica en cooperativa
  • Modalitats de processos de conversió de negoci
  • Exemples reals i recursos